Aquest reportatge és una clara mostra de com el conjunt d’unes opinions privades es converteixen en una opinió pública i es donen a conèixer. El reportatge ens mostra com un poble s’uneix, l’ estratègia que utilitzen i de quina manera s’aconsegueix prendre la consciència social i que tinguin veu.
En aquest cas en concret, entre tots els personatges que apareixen trobem que en alguns casos prenen forma d’actors i en altres casos, de canals. Els individus dels pobles son els actors i presenten una clara acció, la de manifestar-se. La manera que utilitzen com a xarxes d’acció són les mobilitzacions i les protestes i, en casos més extrems, les revoltes.
Els personatges més representatius que trobem en el reportatge i que actuen alhora de canal i d’actors són persones que tenen certa repercussió mediàtica i gaudeixen d’una identitat reconeguda. Entre ells, trobem a Diocelinda Iza com a representant de la pagesia indígena, ja que és la presidenta de dones camperoles; a José Bové, un activista antiglobalització que reivindica que es faci pressió a les multinacionals; el cantant Manu Chao, que parla del neoliberalisme; el director del diari Le Monde, Ignacio Ramonet; Pedro Casaldáliga i José Saramago.
Diocelinda Iza destaca que els pobles indígenes no creuen en el govern i que els camperols es resisteixen al control de les multinacionals. Aquest és un dels motius principals de la revolta.
Entre els subjectes i els actors que apareixen, el fet més destacat és com un anònim, el subcomandant Marcos passa a ser un líder. Aquest personatge és un canal i un actor alhora. Marcos utilitza determinades etiquetes per arribar al poble. Segons Ignacio Ramonet, el subcomandant Marcos es va convertir en un icona durant la segona meitat dels 90. Possiblement ho va aconseguir gràcies a la seva estratègia i al llenguatge que va utilitzar per dirigir-se a la gent.
Els actors no només decideixen de què es parla sinó com s’organitza la informació i com se’n parla. En aquest cas, segons les teories de Grossi , al subcomandant el podem considerar un empresari cognitiu, ja que es converteix en portaveu pel seu carisma i per la seva proximitat.
En l’estudi de la construcció del seu lideratge, veiem com el subcomandant ha unit totes les minories i els seus problemes i els ha donat veu. La pròpia acció és l’actuació del poble en contra de la globalització. I l’estratègia utilitzada pel comandant va ser organitzar el poble per aconseguir els seus objectius i arribar fins a Mèxic al 1994 amb la gent per donar-se a conèixer.
Durant la mobilització existeix una estratègia molt evident de marketing polític i una campanya de sensibilització. “El color de la tierra” és el discurs utilitzat. És un discurs de sensibilització que arriba en forma d’etiqueta al públic. Durant tot el discurs i les mobilitzacions utilitza un llenguatge proper i els parla de termes del seu interès per captar-los. Enlloc de parlar d’economia i de termes polítics de la globalització, els parla dels productes de la terra. Parla des del diàleg, i integra a tota la diversitat, des dels indígenes fins els homosexuals. Un altre dels leads profuns de Marcos per arribar a la gent és la frase “Otros mundos son posibles”.
Durant el reportatge es remarca que Marcos, arriba fins on arriba però sense intenció d’aconseguir el poder perquè per damunt del poder sempre n’hi ha més. Ell només intenta veure el govern com administrador dels cànons imposats, no com actor. Ramonet remarca que Marcos diu que no busca el poder. A partir d’aquesta afirmació sorgeix la idea que es pot canviar el poder canviant la naturalesa de la societat.
La mobilització ha convertit les opinions d’una minoria en majoria. En la qual, diverses esferes privades es van convertir en una sola pública, fins que finalment va desaparèixer de l’agenda.
El principal objectiu de les mobilitzacions és aconseguir la integració sense perdre la seva pròpia identitat. Pedro Casaldáliga explica que reclamen els seus drets de treball, drets de la raça, de la terra i la salut. És la manifestació d’un conjunt de territoris locals que volen ser globals però sense perdre la seva identitat. El seu reclam és formar part d’un territori global sense haver de renunciar als seus orígens. Arribats a aquest punt es planteja si el problema és la globalització o la glocalització.
Es troba un primer cicle de protestes i el cicle de l’agenda, on finalment acaba desapareixent com a tema. Hi ha una introducció on el subcomandant Marcos apareix i reivindica els drets del poble indígena, planteja el problema i l’enquadra fins el punt que el poble l’entén i s’implica. Es pretén aconseguir un tractat de lliure comerç, que impliqui una aliança de la consciència d’identitat indígena amb la consciència de globalització econòmica.
Quan arriba el cicle de desenvolupament, es diagnostica i pronostica el problema i es determina qui s’hauria d’ocupar. El líders d’opinió veuen el problema i tenen coneixement de la persona que s’ha ocupat del problema. En l’actualitat, el tema està en declivi perquè del subcomandant Marcos no se sap res d’ell.
Grup 3
Entradas
