GRUP 7 - CRESPI, I. El proceso de opinión pública: cómo habla la gente. (2000)

Autor	Irving Crespi
Any	2000
Títol complet	El proceso de opinión públic: cómo habla la gente.
Ciutat	Barcelona
Editorial	Ariel Comunicación
Número de pàgines	235 pàgines
Número d’edició	1a
Any de la primera edició	2000

Introducció

Què és la opinió pública? Com podem conèixer-la? Com podem analitzar-la? Aquestes són les qüestions que Crespi respon al llarg del llibre. Crespi entén la opinió pública com un procés comunicatiu, un model dividit en tres dimensions independents però relacionades entre elles i entre els seus subprocessos corresponents. També analitza el paper de la opinió pública en els règims democràtics i en els no democràtics, fent èmfasi en la legitimació de la opinió pública enaquests últims, els quals els divideix i els diferencia en règims autoritaris i règims totalitari. Irving Crespi tracta també amb especial interès els efectes que les noves tecnologies d’informació i comunicació (NTIC) tenen sobre la opinió pública.

El model d’Opinió Pública que proposa Irving.

Irving Crespi proposa un model en el que la opinió pública ha de ser estudiada com a un procés orgànic, és a dir, un procés comunicatiu interactiu i no com a una condició política. Crespi planteja un model que consta de tres dimensions. Veiem-ho en el quadre següent:

DIMENSIÓ PRINCIPAL	SUBPROCÉS
FENÒMEN A NIVELL INDIVIDUAL	Transaccions entre els individus i els seus ambients, és a dir, com interaccionen els individus segons les seves creences, estats afectius, valors, interessos, cóm perceben la realitat que ens porta a l’aparició d’opinions individuals.
FENÒMEN A NIVELL COL·LECTIU	Comunicació entre els individus i els seus ambients, és a dir, la comunicació que crea la opinió col·lectiva com a força social.
FENÒMEN A NIVELL POLÍTIC	Legitimació política de la força col·lectiva emergent, estableix el rol polític de la opinió col·lectiva en funció dels principis que determinen si una opinió col·lectiva és legitima políticament i en funció dels vincles que s’estableixen entre aquesta opinió col·lectiva i el govern.

Qualsevol teoria acceptable de l'opinió pública com a procés ha de complir amb els següents criteris:

1. La teoria ha d'especificar els components del procés i la forma en què es relacionen entre si i no estar satisfets amb una afirmació general del principi que l'opinió pública és un procés.

2. Els components de procés, ha de referir-se a la teoria general de les ciències socials

en lloc de ser ad hoc formulacions que només són pertinents, o sobretot, l'opinió pública.

3. La teoria ha de ser recolzada per la gran quantitat de coneixements empírics-

coneixements i teories d'abast mitjà que s'ha desenvolupat durant el últim segle i mig.

4. La teoria ha de comprendre la individual, col.lectiva i política dimensions del procés de l'opinió pública en lloc de centrar-se principalment en un d'ells.

Per Irving Crespi, aquestes tres dimensions es relacionen entre si de diverses maneres:

- Cap d’aquestes tres dimensions és més important que una altra i mai es poden separar, estan unides per naturalesa.

- Totes tres formen un sistema interactiu, unes es relacionen amb les altres.

- Cada dimensió es configura a si mateixa fent servir les interaccions relacionades amb una dinàmica pacificadora, comunicativa i legitimadora de la OP.

Altres perspectives, en concret les tradicionals, contràriament a Crespi, veuen la OP com un fenomen unidimensional. El model de Crespi acomoda diverses teories de rang mig sense reduir els diversos aspectes de l’OP en una sola dimensió.

Agenda Setting: Així com Crespi pensa que l’OP es divideix en tres dimensions marcades que es relacionen sempre entre si, l’Agenda Setting descriu una sola dimensió dedicada a trobar una relació causal entre l’agenda dels mitjans i l’agenda del públic i que s’interessa per l’estructura temàtica de l’OP, i no de les relacions entre opinions com fa Crespi.

Espiral del Silenci: Aquesta teoria es basa en l’estudi de la OP mitjançant la investigació quantitativa, en canvi Crespi utilitza les dimensions per fer un model interactiu i estructurat que mostra tots els elements necessaris per poder explicar l’Opinió Pública.

Conseqüències del canvi tecnològic sobre la OP durant aquest últim temps.

La Impremta. S’introdueix en un moment en el qual la religió i l’església s’imposaven i aquest fet va ajudar a barrejar les creences. A partir d’aquí, i amb l’aparició de la Reforma protestant, va sorgir la opinió pública. El Telègraf i el telèfon. Amb la seva invenció hi va haver un seguit d’empreses i empresaris que van decidir invertir en aquestes innovacions i això va canviar la forma de comunicar-se a llarga distància.

Més endavant, la impremta es va modernitzar encara més i això va permetre reduir costos i amb això van aparèixer les cadenes de diaris i, amb ells, va créixer un esperit nacional dins la opinió col·lectiva força significativa. Cap a 1922 els primers anuncis comercials a la ràdio i televisió van començar a ser el centre de l’activitat econòmica i financera als EUA que els permetia tenir un control de les ones aèries. Per altra banda, sorgeixen els nous mitjans de no difusió i aquests serien les pel·lícules, cintes d’àudio i de vídeo o màquines de fàx. Amb totes aquestes innovacions es podia abastar un àmbit geogràfic molt ampli. La última novetat en tema tecnològic està lligada amb Internet i el Cyberespai. Internet permet a la opinió pública, ja sigui del suburbi o de la classe política, expressar les seves opinions.

Comparació amb altres autors

Convergències:

- Noele-Neumann, Luhmann, Krech, Ballachey. Lespiral del silenci. La teoria de Crespi sobre l’OP té punts convergents amb la teoria de Noele-Neumann. Coincideixen en què a vegades els individus no acostumen a expressar les seves opinions en un discurs públic, i que una explicació sobre això té a veure amb la motivació individual juntament amb el procés grupal, que les motivacions defensives dels individus fan que la opinió pública s’uneixi en una sola força repressiva per assegurar la conformitat, i així es crea l’espiral del silenci.

En aquest punt també hi ha referències a Luhmann que redueix el concepte d’opinió pública a un conjunt de temes que simplifiquen la complexitat social i que els ciutadans, per acció dels mitjans o del poder, prenen com a lloc comú de referència i orientació. Encara que l’opinió pública per aquest autor perd tota connotació ideològica i valorativa, compleix una funció política important de connexió i integració entre els ciutadans.Precedents a la teoria de l’espiral del silenci hi ha les de la «ignorància generalitzada o pluralista» de Krech i Ballachey, que es dóna quan els membres d’un grup pensen erròniament que tots els altres tenen una opinió contrària a la seva.

- Albig: La teoria de Crespi també s’identifica amb la d’Albig pel que fa a les opinions individuals, ja que tots dos creuen que són el resultat dels judicis reflexius que les persones observen els pros i contres d’idees oposades per a decidir. Per als dos teòrics si una persona no té una opinió és perquè no ha reflexionat.

Divergències:

- Katz: La teoria sobre la OP de Katz és totalment divergent a la que exposa Crespi. Katz diu que l’audiència desenvolupa un paper actiu perquè utilitza els mitjans de comunicació i que aquests no són independents. També creu que l’exposició als mitjans depèn de les motivacions personals i les gratificacions que pugui rebre. A més, que el públic utilitza els mitjans per aconseguir informació. Crespi assegura, en canvi, que els individus pensen i senten d’acord amb el món que perceben, i intenta assenyalar la correlació entre l’opinió i els contextos situacionals, que s’identifiquen amb l’edat o el nivell de formació.

- Habermas: La teoria de Crespi xoca amb la teoria normativa de Habermas, que diu quel'opinió pública no és només un problema científic, és un problema pràctic moral. En aquest sentit, el principal interès d'aquest autor és analitzar les condicions comunicatives sota les quals es forma l'opinió pública en les societats actuals. Emmarcat en el model normatiu, l'estudi d'aquest fenomen se situa en la teoria crítica de la societat. Per a ell, l'individu es troba subjecte per una consciència pública que lliga i restringeix les postures dels individus en la societat. Per contra, Crespi creu que la subjecció irracional de l'individu a aquesta coerció indeterminada es manté exactament igual en la societat contemporània.

Concloent, Irving Crespi fa la reflexió sobre com s'hauria d'estudiar l'Opinió Pública. Creu que un dels problemes que hi ha al voltant del terme d’OP és que sovint es veu com un concepte amb vida pròpia que actua per si sol. Ell el que pretén és no tractar a l’OP com un esser viu ja que desvia l’atenció a l’hora d’estudiar-la empíricament. Ell creu que la qüestió de que si la OP ha de ser tractada com un fenomen individual o col·lectiu no és vàlida. La veritable qüestió és com integrar els aspectes individuals i col·lectius de l’OP.

Vídeo: Democracia en las calles. (Part 1)

Ramon Puigcerver, Jordi Urbano, Marc Catalán i Alexis Crosas