Per tant, el Govern s’està plantejant estendre el cost d’acomiadament a trenta-tres dies. Fet que provocaria que els nous treballadors gaudissin de dotze dies menys d’indemnització que els seus companys veterans.
És per això, que els sindicats volen negociar per arribar a un possible acord amb el Govern. El secretari general de l’ UGT, Cándido Méndez, ha proposat una reducció de la jornada laboral com a alternativa als comiats, així com altres mesures per augmentar l’ocupació entre joves i aturats, i tot el que suposi un augment de les cobertures tant d’entrada, com de permanència, com de sortida dins el mercat laboral.
Podríem comparar aquest esdeveniment amb la burgesia del segle XIX. En aquella època la burgesia estava interessada en l’enfocament liberal de la opinió pública, però aviat aquest model va entrar en conflicte. Els treballadors (proletariat) van començar a defensar els seus interessos i van aparèixer els moviments de masses. És per això, que ho podríem comparar avui en dia amb les mobilitzacions dels sindicats de treballadors davant les mesures que adopta el Govern, i que creuen ofensives o poc apropiades pels seus interessos.
Els mitjans de comunicació, per altra banda, són actors socials que desenvolupen un gran paper dins la societat i sobre la seva opinió pública. En una societat democràtica, segons l’enfocament liberal, els mitjans de comunicació haurien de seguir una funció jeffersonian, i d’aquesta manera controlar tots els moviments que fa el poder. Tot i que molts mitjans “expliquen” el que fa el poder (el Govern), no tots ho fan des de la mateixa perspectiva. Cada mitja de comunicació té una postura ideològica i d’acord amb aquesta expliquen una notícia des d’un punt de vista o altre. Però dins la nostra societat (que de fet és democràtica) aquests actors socials que juguen un paper tant important, realment, es mouen en defensa d’uns altres actors socials, les elits (el poder). Aquesta és una crítica que fa Chomsky quan parla del model de propaganda. La seva teoria és que els mitjans de comunicació aparenten una agressivitat contra les autoritats que és totalment falsa. Els mitjans fan veure que critiquen al poder, però no ho poden fer perquè es mouen per interessos i no els convé buscar-se enemics. La única cosa que volen és fingir agressivitat contra el poder per tal de mantenir el seu públic identificat amb tot allò que “aparenten” criticar i desaprovar. Per tant, tot i que els mitjans de comunicació haurien de seguir una funció jeffersoniana en el fons no ho fan, però fan creure al seu públic que sí.
L’agent implicat en aquest fet és la opinió pública, dins la qual trobem diferents esferes socials que entren en contacte temporal amb l’esfera pública. Parlem de minories de persones que es posen en contacte, perquè tenen uns interessos en comú, en el nostre cas serien els sindicats de treballadors. Els treballadors, que són alhora agents socials implicats en el succés, tenen opinions privades que consideren que haurien de ser públiques. Aquests grups aconsegueixen mobilitzar-se (com el nostre cas fent una vaga general), i després són considerats una font d’informació que apareix a l’agenda dels mitjans de comunicació.
Com totes les coses, aquesta aparició dels sindicats en els mitjans de comunicació segueix un cicle de protesta o cicle d’agenda. És a dir, primer un actor col·lectiu social (sindicat) que fa de promotor i, per tant, fa publicitat del tema fins que arriba a la opinió pública, introdueix la demanda perquè la resta del públic s’interessi. Els individus i les institucions generen xarxes de comunicació i confiança, estratègies i mitjans per a incidir a l’esfera pública. Tot seguit, aquest actor social aconsegueix aparèixer a l’agenda pública, política i mediàtica. Per últim, el tema desapareix de l’agenda de la opinió pública i s’oblida.
La publicitat d’aquestes demandes és contingent, ja que pateix canvis i segueix cicles. Per tant, aquesta publicitat és no-racional, no té cap intenció de permanència, només representa una expressió durant un temps determinat. Per això, ara els sindicats apareixen dins l’agenda dels mitjans, però quan s’hagi acabat aquest cicle o procés que segueixen els grups de les esferes públiques plurals aquest tema serà oblidat i desapareixerà.
Sílvia Estrada
Font consultades:
http://www.lavozdegalicia.es/dinero/2010/06/04/0003_8527490.htm
http://www.20minutos.es/noticia/726321/0/
http://www.abc.es/20100604/economia-laboral/gobierno-estudia-facilitar-empresas-20100604.html
http://www.expansion.com/2010/06/04/economia-politica/1275605748.html
Entradas
No Response to "(Activitat individual 2) Mobilització general del proletariat contra la reforma laboral proposada pel poder"
Publicar un comentario