La fragilitat dels subjectes a la societat moderna

Els sociòlegs Alain Touraine (Hermanville Sur-Mer, Francia, 1925) i Zygmunt Bauman (Poznan, Polonia, 1925) han guanyat el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2010. Touraine investiga la relació entre l’individu i la societat i la sociologia del treball a través de moments històrics puntuals. La convivència necessària per damunt de les diferencies humanes.

Per definir Europa diu: “Mi primera observación es que es un mundo sin crecimiento y con problemas estructurales muy difíciles de resolver. A excepción de Alemania, todos los países están en una situación de fragilidad y de pérdida de futuro”. Touraine a més, assegura que “La televisión será la base de la opinión pública. Ha creado un mundo esquizofrénico en el que entre el individuo y lo global no hay nada”. El polític Giovanni Sartori a Homo Videns La Sociedad Teledirigida, ja destacava que la televisió i el vídeo (imatge) modifiquen radicalment i empobreixen l’aparell cognitiu del “homo sapiens”, fins a tal punt que anul·la el seu pensament i el fa incapaç d’articular idees clares i diferents, fins arribar a fabricar el que ell denomina un “proletariado intelectual”, sense cap consistència.

http://actores-sociales.blogspot.com/2009/01/artculo-sobre-alain-touraine.html

Bauman és el creador de la idea de modernidad líquida, un concepte que defineix el temps actual com a fràgil, efímer, sense referències consistents. Estudia la manera de ser del subjecte de les societats modernes, aparentment estables però poc formats i exposats a tot tipus de vaivens. També parla del que va deixar la globalització: refugiats, immigrants, pobres...

A Modernidad y Holocausto, Vidas desperdiciadas i Modernidad líquida defineix l’extermini de jueus pels nazis com un fenomen associat amb el desenvolupament de la modernitat. A la seva obra, apareix una manera radical i innovadora d’entendre aquest episodi, no com un parèntesis d’horror a la història, sinó a conseqüència del llenguatge polític utilitzat per la modernitat.

Els seus últims llibres han anat dirigits contra la societat de consum encarregada de perpetuar les diferències existents. Bauman, diu que una de les raons que expliquen el fenomen de l‘Holocaust, és l’antisemitisme (manipulació que pateix el llenguatge quan és la violència el que el genera). No és més que l’expressió de la por que la població tenia cap a allò estrany. El causant directe de l’Holocaust no podia ser la massa social alemanya, no es té constància històrica de l’aparició de pogroms (agressions espontànies a la població jueva en un lloc determinat), abans de l’ascensió nazi al poder. Era una població amb costums pròpies, que conservaven una identitat de caràcter estricte i antic. Això provocava que se’ls considerés com un element estrany dins d’un país, com un estranger ja que no era part de la nació, sinó una població estrangera dins el territori nacional. Hitler, per això, va sentenciar que no es podia combatre a la població jueva de la manera natural, conquerint i guerrejant, sinó que s’havien d’expulsar (i més endavant es va deduir que seria millor solució no expulsar-los, sinó exterminar-los).

Les obres dels dos sociòlegs el problema de la reflexió social: la relació individu-societat. El dos sociòlegs, cadascun a la seva manera, s’encarreguen de disseccionar la societat moderna i analitzar les seves contradiccions per posar-les en evidència. La seva lluita és la reivindicació dels drets dels treballadors. Són creadors d’instruments conceptuals singularment valuosos per entendre el canviant món en el que vivim.

Els subjectes de la societat moderna som els individus que la formem. Som també agents implicats en el procés d’opinió pública, però n’hi ha d’actius i de passius. Hi ha un lideratge clar, que encara està en mans de les classes dirigents, els polítics, i també de les grans institucions; els actius. Els actors passius són la població, el treballador, no actuen en contra, hi tenen a perdre, igual que la població jueva davant Hitler.

La societat de consum implica relacions de possessió i de domini. I encara que la persona no pugui comprar els béns, la sola il·lusió de pensar que pot arribar a fer-ho, el simple consum visual, proporciona plaer i fa que la persona es senti partícip d’aquest món. La condició social de l’home postmodern en un món inestable i de valors que caduquen. En el S.XXI, han avançat molt les noves tecnologies, però aquestes només són un canal d’expressió. Ja apuntava Habermas que la població és una massa guiada, una ficció a mercè de l’estat burgès i la democràcia liberal. El procés d’opinió pública es queda en un debat públic en el que es delibera sobre les crítiques i propostes de diferents persones, grups i classes socials, amb l’objectiu que l’individu es senti millor. Els subjectes de la societat moderna són fràgils i tot i que s’ajunten, no estan prou formats poder imposar d’una vegada per totes, un canvi. L’opinió pública es mereix tenir un paer actiu de lideratge capaç d’igualar-se als governants.

Bibliografia:

A. Touraine, La mirada social: un marco de pensamiento distinto para el S.XXI. 2009.

Z. Bauman, Los retos de la educación en la modernidad liquida. 2008.

G. Sartori. Homo Videns La Sociedad Teledirigida. 1998.

Z. Bauman, Vida de consumo. 2007

Z. Bauman, Vidas desperdiciadas: La modernidad y sus parias. 2005.

Z. Bauman, Modernidad y Holocausto. 1998.

http://actualidad.orange.es/cultura/los_sociologos_alain_touraine_y_zygmunt_bauman_premio_de_comunicacion_2010_406981.html

Sandra Florenza (Exercici 2)