
15 de novembre de 2002. Les cadenes de televisió i mitjans de comunicació espanyols recullen les primeres reaccions després de conèixer-se la notícia de l’accident del petroler Prestige i com d’amenaçador pot ser el vessament de petroli sobre la costa gallega. Pocs dies després, les platges del nord d’Espanya es tenyeixen de negre, el mateix color de les pancartes del moviment social “Nunca Mais” que pengen dels balcons.


20 d’abril de 2010. Els mitjans de comunicació d’arreu del món obren els seus informatius amb la notícia del dia: l’explosió del pou de petroli Deepwater Horizon, de la companyia British Petroleum (BP). El vessament de cru que ha causat l’explosió posa en greu perill la fauna i la vegetació autòctona, convertint-se així en la major catàstrofe mediambiental de la història dels Estats Units.
L’ombra del Prestige i del “xapapote” és allargada. Una de les pitjors crisis ecològiques estatals va commocionar fins a tal punt l’opinió pública espanyola que, encara avui, vuit anys després, quan té lloc un accident petrolífer com el del pou Deepwater Horizon, ens vénen imatges dels voluntaris intentant netejar les taques negres de la sorra de les platges. Les comparacions, a Espanya, són inevitables.
Segurament és aquest el motiu, juntament amb les dimensions increïbles del desastre, que justifica l’alta presència d’aquest tema a l’agenda periodística dels mitjans de comunicació espanyols. Podem parlar, llavors, d’una estranya glocalització del procés d’opinió pública: un tema local (encara que amb connotacions internacionals), i de fa vuit anys, influeix decisivament en conformar les diferents opinions dels subjectes de la opinió pública: els ciutadans informats. A quests subjectes informats d’opinió pública, tant els espanyols com els americans, discuteixen sobre un tema que afecta tota la societat: l’alteració que causarà el vessament sobre l’ecosistema del golf de Mèxic.
Però què passarà amb la cobertura informativa que se li dóna a aquesta informació a l’agenda dels mitjans de comunicació? Doncs seguirà una estructura molt semblant a la d’una narració: introducció, nus i desenllaç.
En aquesta introducció es planteja per primer cop el problema: ha tingut lloc l’accident del pou de petroli. Aquesta etapa inclou les primer hores després de l’explosió. S’intenten donar dades objectives per explicar el succés en qüestió, no es busca un anàlisi profund del fet simplement perquè no hi ha prou perspectiva per a fer-ho.
L’etapa del desenvolupament és en la que estem immersos actualment: es comença a treballar en la diagnosi del problema, es comencen a buscar culpables (BP), es pronostica sobre què passarà amb el vessament del petroli a partir de l’actuació dels implicats directes: British Petroleum, propietari del pou petrolífer; el govern americà (amb una especial cobertura a allò que faci el president Obama); la societat americana (a l’espera de mobilitzacions i boicots a la corporació, que tímidament ja es comencen a organitzar) i els mitjans de comunicació americans (enquadrant la informació de determinada manera).
El desenllaç, segons la teoria del cicle d’agenda, serà un dels dos que proposa: la tematització (teoria de Luhmann), que es dóna en pocs casos, o la desaparició gradual de les notícies relacionades amb el tema amb el pas del temps. Els mitjans, a través de l’enquadrament i la consolidació del fet en qüestió a la seva agenda, poden convertir el que en un principi era una notícia aïllada en una veritable problemàtica social.
El cas de British Petroleum és un clar exemple de tematització previsible, els primers passos de la qual ja s’han començat a donar. Ja s’ha descrit i s’ha fet un diagnòstic de la situació, i aviat començaran a aparèixer les primeres propostes per solucionar-ho.
FONTS CONSULTADES:
(CICLE DE PROTESTA)
Porras, A. Tiempo de indios. La construcción de la identidad política colectiva del movimiento india ecuatoriano. Quito, 2005. pàg.47-48
http://books.google.com/books?id=HOi--63HjWsC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=ciclo+de+protesta+y+ciclo+de+agenda&source=bl&ots=Wa4CVFAs8n&sig=7GPr-pu-g1SrheN4hNaU1iJof88&hl=en&ei=UyUGTLqvMtGJOOKktPgK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CEsQ6AEwCQ#v=onepage&q&f=false
(TEORIA DE LA TEMATITZACIÓ)
LUHMANN, N.(2000). La Realidad de Los MediosDe Masas,Rubí,Anthropos
Resum esquemàtic de la teoria (dins l'apartat marc teòric)
http://www.aeic2010malaga.org/upload/ok/220.pdf
L’ombra del Prestige i del “xapapote” és allargada. Una de les pitjors crisis ecològiques estatals va commocionar fins a tal punt l’opinió pública espanyola que, encara avui, vuit anys després, quan té lloc un accident petrolífer com el del pou Deepwater Horizon, ens vénen imatges dels voluntaris intentant netejar les taques negres de la sorra de les platges. Les comparacions, a Espanya, són inevitables.
Segurament és aquest el motiu, juntament amb les dimensions increïbles del desastre, que justifica l’alta presència d’aquest tema a l’agenda periodística dels mitjans de comunicació espanyols. Podem parlar, llavors, d’una estranya glocalització del procés d’opinió pública: un tema local (encara que amb connotacions internacionals), i de fa vuit anys, influeix decisivament en conformar les diferents opinions dels subjectes de la opinió pública: els ciutadans informats. A quests subjectes informats d’opinió pública, tant els espanyols com els americans, discuteixen sobre un tema que afecta tota la societat: l’alteració que causarà el vessament sobre l’ecosistema del golf de Mèxic.
Però què passarà amb la cobertura informativa que se li dóna a aquesta informació a l’agenda dels mitjans de comunicació? Doncs seguirà una estructura molt semblant a la d’una narració: introducció, nus i desenllaç.
En aquesta introducció es planteja per primer cop el problema: ha tingut lloc l’accident del pou de petroli. Aquesta etapa inclou les primer hores després de l’explosió. S’intenten donar dades objectives per explicar el succés en qüestió, no es busca un anàlisi profund del fet simplement perquè no hi ha prou perspectiva per a fer-ho.
L’etapa del desenvolupament és en la que estem immersos actualment: es comença a treballar en la diagnosi del problema, es comencen a buscar culpables (BP), es pronostica sobre què passarà amb el vessament del petroli a partir de l’actuació dels implicats directes: British Petroleum, propietari del pou petrolífer; el govern americà (amb una especial cobertura a allò que faci el president Obama); la societat americana (a l’espera de mobilitzacions i boicots a la corporació, que tímidament ja es comencen a organitzar) i els mitjans de comunicació americans (enquadrant la informació de determinada manera).
El desenllaç, segons la teoria del cicle d’agenda, serà un dels dos que proposa: la tematització (teoria de Luhmann), que es dóna en pocs casos, o la desaparició gradual de les notícies relacionades amb el tema amb el pas del temps. Els mitjans, a través de l’enquadrament i la consolidació del fet en qüestió a la seva agenda, poden convertir el que en un principi era una notícia aïllada en una veritable problemàtica social.
El cas de British Petroleum és un clar exemple de tematització previsible, els primers passos de la qual ja s’han començat a donar. Ja s’ha descrit i s’ha fet un diagnòstic de la situació, i aviat començaran a aparèixer les primeres propostes per solucionar-ho.
FONTS CONSULTADES:
(CICLE DE PROTESTA)
Porras, A. Tiempo de indios. La construcción de la identidad política colectiva del movimiento india ecuatoriano. Quito, 2005. pàg.47-48
http://books.google.com/books?id=HOi--63HjWsC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=ciclo+de+protesta+y+ciclo+de+agenda&source=bl&ots=Wa4CVFAs8n&sig=7GPr-pu-g1SrheN4hNaU1iJof88&hl=en&ei=UyUGTLqvMtGJOOKktPgK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CEsQ6AEwCQ#v=onepage&q&f=false
(TEORIA DE LA TEMATITZACIÓ)
LUHMANN, N.(2000). La Realidad de Los MediosDe Masas,Rubí,Anthropos
Resum esquemàtic de la teoria (dins l'apartat marc teòric)
http://www.aeic2010malaga.org/upload/ok/220.pdf
(GLOCALITZACIÓ)
CASTELLS, Manuel: La era de la información. Economía, sociedad y cultura, Alianza Editorial, Madrid, 1999.

No Response to "“Xapapote” a l’americana"
Publicar un comentario