La vaga general, un càstig públic
El president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, va anunciar que l’executiu aprovarà la reforma laboral d’aquí a dues setmanes, com a màxim el pròxim 16 de juny ”tant si hi ha acord com si no”. Les negociacions de la reforma laboral entre el Govern, la Patronal i Sindicats no està essent gens fàcil per cap de les parts i menys després d’aquestes declaracions del president. Les 10 mesures “d’ajust” proposades pel govern Espanyol han enrarit l’ambient polític fins el punt que UGT i CCOO ja han anunciat mobilitzacions i una vaga general del sector públic el dia 28 de juny.
Aquesta vaga general seria un cop molt dur per un govern que no està, ni de bon tros, en el seu millor moment. Ja fa dos anys que Espanya travessa una de les crisis més greus de la seva història. Una vaga general seria un càstig pel govern per la gestió de la crisi i per les mesures que volen aprovar el pròxim dia 16. Aquesta vaga faria que la societat en general entrés en un cercle viciós d’opinions negatives respecte el govern actual, tant per part dels mitjans com de la societat. Aquestes opinions corren el perill de generalitzar-se, si no ha passat ja. Això comportaria la destrucció de la imatge pública del PSOE de cara a les pròximes eleccions estatals.
La majoria de persones s’alimenten de les opinions d’altres persones i, en aquest cas, això seria la clau per aquesta vaga i pel futur de José Luís Rodriguez Zapatero i el seu partit. Les opinions favorables al grup de govern serien minoritàries respecte a les detractores. Les favorables al partit socialista no seran recolzades per la majoria de mitjans de comunicació ja que seria il·lògic i no seran difoses. Pel partit socialista aquest és el problema més gran, ja que són ells els que reben les critiques de la societat i dels sectors econòmics.
De moment la vaga general s’organitza només en alguns sectors de la societat espanyola com són els funcionaris. Tot i que el Govern tracta de deixar contents a totes les parts, els sindicats temen que la reforma final de l’executiu es decanti més per satisfer les demandes de la Unió Europea, de la OCDE, el FMI i els mercats que no pas protegir els treballadors. Espanya cada vegada s’assembla més a Grècia, un país que ja ha esclatat per culpa del seu deute estatal i on la vaga general no va tardar en arribar. La crisi grega va provocar que tots els mitjans del món creessin un estat d’alarma que també es podria importar a l’Estat Espanyol en cas de vaga general.
La responsabilitat d’aquest debat sobre una vaga general a Espanya recau sobretot als ciutadans més que no pas als sindicats. Si els ciutadans es posen d'acord i l'opinió de la majoria recolza la vaga ningú ho podrà aturar. Molts d’aquests ciutadans no creuen en aquestes reformes i estan cansats d’aquest govern i aquest fet fa que els costi molt menys posicionar-se i no se sentin en minoria davant d’una possible vaga. L’ombra de la vaga general persegueix i perseguirà el govern de Zapatero si imposa la reforma.
Fonts consultades:
- Espiral del silenci: http://es.wikipedia.org/wiki/Espiral_del_silencio
- http://www.elpais.com/articulo/economia/Zapatero/aprobara/reforma/laboral/proximo/junio/haya/acuerdo/elpepueco/20100602elpepueco_13/Tes
- http://www.abc.es/20100528/economia-laboral/huelga-general-cerca-20100528.html
- http://www.expansion.com/2010/06/04/economia-politica/1275605748.html
- http://www.huelgageneral.net/
- Noelle-Neumann, E. (1974). The spiral of silence: a theory of public opinion. Journal of Communication, 24, 43-51
Alexis Crosas

No Response to "Exercici individual 2 - La vaga general, un càstig públic"
Publicar un comentario