El passat dia 20 d’abril va passar un fet que quedarà per a la història per ser un dels desastres naturals més grans i transcendents que han ocorregut mai. Una plataforma petrolera situada als EUA es va enfonsar i s’està produint un nou cas Prestige multiplicat en quantitats industrials.
Segons fonts americanes el pou de petroli expulsa 19000 barrils de petroli al dia. El problema és que el nombre de barrils recollits al dia tan sols són mil i, per tant, tenen un greu conflicte.
Des d’organitzacions ecologistes estan ficant el crit al cel davant del què consideren uns de les pitjors catàstrofes que ha patit el país en la seva història. Temen que el cru s’estengui cap al Golf de Mèxic i afecti a molts més estats i, el què és pitjor, que mati a milions d’espècies marines i destrueixi la flora autòctona.
Quan va sorgir el problema els mitjans de comunicació americans i d’arreu del món es van fer ressò del desastre i la noticia corria per diaris, televisions i ràdios a primer ordre del dia. Però amb els dies l’agenda setting ha mirat cap a un altre cantó o els mitjans han cregut convenient enfocar-ho de manera que l’opinió pública no s’alarmi (encara més). Per tant, des dels gabinets de premsa s’estan organitzant per fer arribar a la població allò que els interessa i així poden controlar o dirigir els seus pensaments de manera més o menys organitzada. Des de BP i, també, des del govern dels EUA saben que una catàstrofe d’aquestes magnituds pot tenir greus conseqüències sobre ells i la seva reputació.
Al mateix temps, també els interessa dirigir aquesta agenda per tal d’evitar mobilitzacions massives de l’opinió pública i utilitzen enfocaments cognitius per alleugerir o fer minvar la importància que la població li dóna al tema. Per tant, quan va sortir a la llum el nombre d’informacions sobre el tema eren molt elevades i a mesura que han anat passant els dies el ritme ha baixat i s’envien dades a comptagotes per evitar aquestes mobilitzacions.
Saben de què han de parlar i com ho han de fer per tal de convèncer al poble americà enlloc de buscar realment qui o quins són els culpables i treure a la llum tot el referent a l’enfonsament de la plataforma i les seves conseqüències. Els mitjans de comunicació sabedors que tota agenda té un cicle s’ho fan anar bé per interessos propis i dels que manen i així el cicle de protesta anirà minvant. Per tant, amb aquesta solució tenen al públic allà on ells volen i només han de deixar passar el temps.
Tot i això, un fet com aquest no es pot camuflar així com així i l’opinió pública ha sortit al carrer a manifestar-se. Un cas de molts és el del senyor que surt a la foto protestant davant de les oficines de BP a Washington. Els ecologistes de Greenpeace no s’han quedat amb els braços creuats i estan duent a terme accions en contra de la petrolera britànica en un clar exemple de mobilització de l’opinió pública en casos que afecten a les masses.
Fonts consultades:
http://sistemasocial.com/politica/protesta-greenpeace-contra-la-bp-por-derrame-en-el-golfo/
http://movil.elpais.com/articulo/sociedad/BP/empieza/extraer/petroleo/superficie/colocar/campana/metalica/pozo/20100604elpepusoc_1/Tes
http://www.vidasostenible.org/observatorio/f2_final.asp?idinforme=2035
Entradas
No Response to "Exercici Individual 2"
Publicar un comentario