.bmp)
“Creo que en estos momentos he entendido que ni en Vic, ni en Cataluña nos interesa relacionar-nos con todo lo que es el franquismo, la bandera española, el águila. Que yo lo llevo en el corazón, pero políticamente no nos interesa”. Aquestes paraules les va pronunciar el vigatà Josep Anglada, fundador i president del partit Plataforma per Catalunya (PxC). El polític, sabent o no que l’estaven gravant utilitzant una càmera oculta, va fer referència a la seva verdadera ideologia que tanta popularitat li ha donat.
Tot i que a Vic tothom el coneix, des de l’aparició d’aquestes imatges del Canal 9, Plataforma per Catalunya ha crescut fins a arribar a ser la segona força política més votada a la capital d’Osona. Ja fa 24 anys que Anglada es va endinsar en el món de la política i va formar la seva imatge davant del públic. En aquella època organitzava viatges al Valle de los Caídos i era l’home de confiança a Catalunya del líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar. Des de llavors, el senyor Anglada a canviat força. No pas d’ideologia personal, extrema dreta de tota la vida. Sinó que ha canviat a l’hora de mostrar la seva ideologia de cara al públic. Com diu ell, “ell ara ha de ser el primer demòcrata per tal de guanyar vots”.
L’ex membre de Fuerza Nueva ja ha preparat el terreny per fer el salt al Parlament de Catalunya. Després de publicar un llibre per la passada diada de Sant Jordi on hi reivindica la seva ideologia de “populisme identitari”, ell mateix va ser l’elegit que intentarà entrar a la Generalitat amb uns eslògans totalment xenòfobs: “En aquest país no hi cabem tots”, “Els il·legals no haurien de tenir cap dret” o “Stop Islam”. Aquests eslògans són un clar exemple de les males intencions del vigatà. Josep Anglada vol transmetre aquests missatges tant extrems per, a part de mostrar les seves idees, fer-se un nom i acabar essent popular a nivell espanyol i, finalment, aconseguir el poder.
Aquesta imatge de Josep Anglada creada per ell mateix com un personatge autoritari el delata clarament. Recorda a les tècniques sobre l’art de política explicades per Maquiavelo al seu llibre El principe. El discurs d’Anglada ataca sobretots als immigrants, es basa en reprimir els més dèbils per mantenir un ordre que no pot canviar tant de la nit al dia. Anglada, que no té més estudis que els bàsics, és més llest del que es pensa la majoria i utilitza la seva mala reputació per guanyar cada vegada més adeptes. Ell el que vol és aparèixer als mitjans i com més ressò aconsegueixi més recolzament rebrà. Un dels lemes de la seva campanya per entrar al Parlament podrien ser frases com “el fin justifica los medios” o “tot pel poder”.
http://www.youtube.com/watch?v=Ju7rHmW0fqA
Fonts consultades:
· Gómez Miguel, Raúl. Política. El poder de las palabras, las ideas y el ingenio, Trillas, México, 2008.
· Anibal Romero: «Maquiavelo: recuento crítico de una polémica inconclusa» (2000)
Alexis Crosas
Opinió Pública
Entradas
No Response to "Exercici individual 1"
Publicar un comentario