Aquests dies la notícia de la Najwa, la nena de 16 anys, que va ser separada dels seus companys i de les classes perquè duia hyab (vel islàmic) ha estat el centre d’atenció de moltes institucions i, en general, de tota la societat. Després que l’ institut Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón (Madrid) la separés dels seus companys i estudiés el seu cas concret, el Consell Escolar del centre (format per professors, pares i alumnes) va decidir que la Najwa havia de ser traslladada a un altre centre pròxim on no s’hi prohibís lluir aquesta indumentària religiosa. Aquesta notícia ha creat diverses opinions dins la societat i, per tant, diversos grups, administracions, associacions i institucions s’han mostrat contraris o receptius amb les mesures preses per l’ institut públic.
Per una banda, el president de la Junta Islàmica Espanyola, Mansur Escudero, ha defensat la postura de la Najwa argumentant que cada persona considera la seva pròpia obligació religiosa i, així mateix, se li ha de respectar. De la mateixa manera, l’Associació de Treballadors e Immigrants Marroquins a Espanya, ha demanat que Najwa torni al seu institut, ja que l’educació és un dret. Altres associacions musulmanes també s’han mostrat contraries a les mesures que ha pres l’ institut madrileny i, inclús cinc de les seves companyes de classe han dut el vel en signe de protesta.
El Ministre d’Educació del Govern Espanyol, Ángel Gabilondo, s’ha expressat lliurement i s’ha mostrat a favor de Najwa reiterant que la nena ha de reincorporar-se a l’ institut al més aviat possible, ja que amb el vel islàmic (considerat per a ell un signe d’identitat particular) no fa mal a ningú. El seu company, Francisco Caamaño, ha recolzat la opinió del Ministre i ha afegit que la Constitució Espanyola reconeix la llibertat religiosa de manera molt tolerant.
Podem considerar també grups que tot i donar la seva opinió sobre els fets han respectat la mesura presa pel centre educatiu, com és el cas del president de la Confederació Catòlica de Pares d’Alumnes, Luis Carbonell, qui s’ha mostrat respectiu amb la decisió que ha pres el centre, tot i que ha afirmat que creu que no és lícit privar de l’escolarització a un alumne. També la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, tot i respectar el reglament de cada centre escolar, no veu amb bons ulls la presència a les aules del vel islàmic.
Per altra banda, grups més radicals com ara el partit polític d’extrema dreta, Democràcia Nacionalista s’ha posicionat a favor de la mesura presa pel centre educatiu, ja que consideren que els immigrants reben massa facilitats i que han de complir les mateixes normes que els espanyols sense excepcions.
A més, molts espanyols es mostren receptius amb la mesura presa per l’ institut Camilo José Cela, ja que l’enquesta anual mostra que un 37% dels espanyols són xenòfobs i el 42% opina que les lleis que regulen l’entrada dels immigrants i la seva permanència són molt febles.
Aquesta noticia ha estat tan transcendental que La Vanguardia ha publicat un article on assegura que el Govern francès vol aprovar una llei per prohibir l’ús del hyab (vel islàmic) als espais públics, segons ha anunciat el portaveu de l’Executiu, Luc Chatel.
Per tant, aquesta notícia residiria dins la teoria liberal. Aquesta teoria senyala que tothom pot participar en el debat i aportar la seva opinió. De fet, això és el que fan tots els grups, institucions, associacions, administracions i societat civil que he citat prèviament. Tots aquests grups donen la seva opinió sobre la mesura presa per l’ institut públic de Pozuelo de Alarcón. No hi ha una opinió pública majoritària, sinó que totes les opinions són respectades. A més, polítics i Ministres del govern, també han fet una valoració dels fets i han donat la seva opinió tot i respectant sempre el reglament de l’ institut.
Podríem fer referència a la teoria de Maquiavel que parla de la opinió pública com a reputació. Des del meu punt de vista, penso que els diferents òrgans del govern i els politics no han pres cap mesura dràstica, ja que no es volen involucrar massa en el conflicte i volen guardar certa reputació davant els seus votants i la societat en general. Si més no, des del govern s’ha afirmat que la Najwa tindria plaça en un institut o altre, però que aquesta plaça li pertanyia com a qualsevol altre alumne espanyol.
Finalment, hem conegut que la notícia ha conclòs, però no de la manera esperada. Aquesta opinió pública que ha debatut tant aquests dies sobre el cas de la Najwa s’ha estès per tot arreu. Ara, l’ institut on la noia havia de ser admesa ha fixat una nova clàusula al reglament intern del centre en la qual es prohibeix el vel islàmic. Per aquest motiu, la Najwa ha agut de ser admesa en un altre centre que no prohibís aquesta indumentària.
En aquest cas concret, penso que les protestes i les mobilitzacions de les diverses associacions musulmanes i de líders polítics dins el govern no han servit per a que la Najwa tornés a les classes de l’ institut Camilo José Cela amb la resta de companys.
Des del meu punt de vista crec que religió i educació no van lligades. Es poden aprendre conceptes i es pot madurar als centres d’ensenyament sense la necessitat explicita d’una religió. Tot i que respecto les religions que puguin conviure a Catalunya, penso que ja hi ha Mesquites preparades on els immigrants poden practicar el culte i, per tant, poden dur la indumentària en aquests actes religiosos. Però també trobo discriminatori que el centre educatiu on la Najwa havia de ser admesa hagi pres la decisió de prohibir el hyab en aquest precís moment. La opinió pública de vegades pot fer molt de mal si es tracta de casos com aquest, ja que ha estat tan gran la difusió que se n’ha fet del cas de la Najwa que ara molts centres afegiran al seu reglament intern la prohibició d’aquest tipus d’indumentària religiosa i, noies que es trobin en la mateixa situació de la Najwa tindran aquest problema.
Sílvia Estrada
Fonts consultades:
La vanguardia
El País
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/va/pasar/ahora/Najwa/elpepusoc/20100421elpepusoc_4/Tes
El periodico
Articles
AYERDI ETXEBERRI, Peio María; DÍAZ DE RADA IGÚZQUIZA, Jesús Vidal. “Perfiles sociales de la opinión pública española sobre la inmigración”: [Revista Internacional de Sociología]. 2008; vol. 50: pág.95-127
GARCÍA LÓPEZ, José; et altri. “Opinión pública e inmigración”: [Papeles de economía española]. 2003; vol.98: pág.182-197
GONZÁLEZ ENRIQUEZ, Carmen. Opinión pública e integración social de los inmigrantes en España.
LLOPIS GOIG, Ramón. “Problemas metodológicos y epistemológicos en el estudio sociológico de la inmigración de origen extranjero”: [Migraciones]. 2007; vol. 22: pág.192-220
VILLENA RODRÍGUEZ, María; GÓMEZ GARCÍA, Francisco. “Demografía, mercado de trabajo y política de inmigración en España”: [Revista del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales].2006; vol. 61: pág.15-40
Entradas
No Response to "(Activitat individual 1) El burka, molt més que un símbol religiós"
Publicar un comentario