Cómo nos venden la moto, Chomsky&Ramonet

Chomsky fa un anàlisi de la relació dels polítics, amb la opinió pública, per això utilitza com a exemple Estats Units. Per començar, defineix la democràcia d’avui dia i vol que la gent reflexioni si realment hi ha una total llibertat, o el govern més subtilment té controlada a la gent. Diu que en la societat democràtica hi ha aquestes 3 classes socials:

· La classe especialitzada

· La classe reial

· “Rebaño” (manada)

En una democràcia, i sobretot mirat des de les relacions públiques hi ha aquesta classificació. La classe especialitzada se’n encarrega de controlar a la “manada” , que és important distreure’ls i marginar-los, perquè si s’organitzen entre ells poden actuar. La classe especialitzada actua pels interessos de la classe reial, que és la gent poderosa. La manada és el poble, que per anar bé han d’acotar les decisions que es prenen. La classe especialitzada sap que si es té control sobre els mitjans i l’educació, la política militar és més acceptada, un exemple és la guerra del Vietnam. Tots els exemples de manipulació cap a la opinió pública ho explica a través de les iniciatives militars i les guerres. Cal manipular a la gent, fins i tot inventant la història o la informació, perquè acceptin les decisions del govern, però sense utilitzar el poder totalitari, és a dir d’una manera més subtil. Però, en la guerra del Vietnam la gent ja va començar a actuar, a organitzar-se, han sorgit grups de dones. Aquests grups que han sortit com a protesta cap al govern, han influït en la opinió pública.

Els conceptes més importants són

• El model de propaganda és la manera com ens venen els continguts perquè el públic els accepti i doni la raó. Una forma de manipulació dels públics. El model de propaganda estableix una agenda general a la que els altres mitjans s’adhereixen. Els Mitjans de Comunicació marquen la pauta seleccionen els temes, distribueixen, emmarquen temes, filtren informació, ajusten límits i restringeixen. Els Mitjans acomoden la percepció del món actual a les elits i les políticament actives. Creen història. I depèn de com s’expliqui uns fets seran importants i altres s’ignoraran.

El paper dels mitjans no es preocupar-se de l’audiència sinó dels anunciants per vendre el seu producte televisiu. Ha de satisfer els interessos del venedor i del comprador.

• Pensament únic: Els dos autors parlen sobre el pensament únic, que es va assolint a través de manipulacions i influencies dels que tenen el prestigi d’informar a la gent, i aquests com a receptors s’ho creuen per una raó o un altra. Alguns dels mecanismes de producció són els informatius i l’altre la publicitat. Amb tots aquests mecanismes s’està arribant a una globalització, on hi ha una sola massa pensant, i els altres per por al rebuig, s’ajunten amb el grup dominant.

• El control social és el conjunt de valors, institucions, organismes que regulen la societat que controlen quina informació ens arriba i quina no. Poden estar legitimats o no. Exemple la censura o la tortura serien mitjans no legitimats.

Es tracta de trobar formes de marginar i controlar el públic en les societats democràtiques, és a dir, els mitjans marquen la pauta, donen forma a les opinions, controlen aquelles que apareixen als mitjans, les fonts i el tipus d’informació que es dóna. Els Mitjans aporten informació però a la vegada redueixen la capacitat de pensar simplificant la informació.

• La fabricació de consens és descriu com la revolució en la pràctica de la democràcia. És una tècnica de control útil i necessària perquè els interessos comuns i les preocupacions generals s’escapen del públic. Però, la classe especialitzada és conscient d’aquestes preocupacions i interessos. la fabricació de consens .

Chomsky, La fabricació del consens es crea amb el control del pensament per part dels mitjans. Aquest és important perquè quan no és un estat totalitari existeix Opinió pública i aquesta necessita conèixer i és fort moralment per això els estats democràtics han de crear il·lusions i reduir a l’apatia els seus sentiments vers a la realitat del món. S’ha de crear una opinió predominant.

Les empreses de comunicació necessiten autoritzacions i consensos del govern, per el qual estan sotmeses potencialment al control i l’assetjament d’aquest. Per tant, depenen del poder polític general del govern.

• Comunicació estratègica: Els mitjans de comunicació no deixen de ser empreses amb interessos propis que mitjançant els filtres ja explicat del model de propaganda creen continguts i una identitat pròpia fent que el públic no es desviï del producte que els hi està oferint i com millor es venguin aquest producte millor i tindran un tipus de públic globalitzat, és a dir, pensament únic. Així doncs, el paper de la comunicació estratègica seria la tècnica usada pels mitjans per crear el consum d’una opinió generalitzada i oferint un tipus de realitat que deixa enrere una altra.

• Enginyeria de la persuasió: La millor manera de persuadir a la gent es fer-los creure que estan aïllats, que tenen un pensament únic, i per això no actuen en contra, i aquest sector està controlat. Les noves tecnologies permeten un control sobre la gent.

Però Chomsky i Ramonet tenen algunes crítiques com per exemple Lakoff explica com les estratègies d’enquadrament del discurs influeixen dels líders polítics i els seus missatges, la construcció del discurs social i la OP. Ens parla sobre diverses estratègies lingüístiques que s’utilitzen per convèncer al públic. Partint de la base que la societat es troba dividida segons les seves formacions o creences morals o religioses en dos grans grups, els liberals i els conservadors.

La idea principal és que la ciència cognitiva ha establert que pensem a base de marcs mentals i metàfores. Lakoff diu: “los marcos son estructuras mentales que conforman nuestro modo de ver el mundo; todas las palabras se definen en relación a marcos conceptuales. Puesto que el lenguaje activa los marcos, los nuevos requieren un nuevo lenguaje”. “El cambio de marco es cambio social”.

En els marcs mentals (frames) es troba d’inconscient cognitiu (manera de raonar i allò que un mateix entén com a sentit comú). Quan rebem una informació que no cuadra amb el nostre marc mental la ignorem, i en canvi, si quadra, convertim aquella informació en un argument assumit.

Segons uns estudis de Lakoff, la majoria dels votants no vota pels seus interessos sinó en funció de amb quin candidat s’identifica més. Els estereotips culturals o morals emmarquen el vot i segons els prejudicis, aquest serà acceptat o rebutjat.

El més important són les idees i com es relacionen amb els marcs mentals.

Grup3: Raquel Diaz, Marta Vila, Laura Castellà, Sònia Martí