Exercici individual, Alexis Crosas

Garzón, el franquisme i l’Agenda Setting

El jutge Baltasar Garzón està contra les cordes i a un pas de perdre la toga que tant s’estima per voler investigar els crims del franquisme i tancar ferides de la Guerra Civil. Els seus companys del Tribunal Suprem seran els que posaran fi a la complicada i polèmica carrera d’aquest magistrat. Això passarà després de les acusacions i les denúncies posades per alguns grups ultradetrans dels quals destaquen La Falange Española i el grup Manos Limpias, en contra de les investigacions sobre els crims del franquisme i la memòria històrica. El cas ha estat difós per tot el món, s’ha mobilitzat gent en defensa i en contra i molts mitjans han donat el seu punt de vista respecte aquest cas tant delicat.

Garzón, que s’ha guanyat a pols el sobrenom de superjutge, ha estat un dels magistrats més mediàtics en la història d’Espanya i això ha fet que molts companys d’ofici creguin que el jutge necessita una estirada d’orelles. Actualment, l’alt tribunal està atacant tres investigacions seves que fan feliç a molta gent i disgusten a molts d’altres. Els mitjans, per la seva banda, també s’han posicionat a favor i en contra segons la seva ideologia o interessos. Aquest fet demostra que les ferides de la Guerra Civil segueixen obertes. Fins i tot, “The New York Times” ha fet un editorial duríssim a favor del jutge ja que a Amèrica del Nord no entenen com el poden acusar per voler investigar uns crims relacionats amb el franquisme. Altres mitjans lligats a la dreta espanyola, com l’ABC o La Razón, pensen que Garzón no ha de ser l’encarregat d’investigar els crims franquistes i estan d’acord amb les denúncies imposades. Això recorda a la frase d’un teòric, D. Shawn, gran defensor de l’Agenda Setting: “Els mitjans no només ens diuen sobre què opinar. Sovint també ens diuen com opinar.” A Espanya ja estem acostumats a els mitjans i la seva manera d’interpretar les notícies depenent de les ideologies. L’Agenda Setting no només és una forma de canviar el pensament o l’opinió de la gent, és més que això. Els mitjans donen al públic el què necessiten veure, com més informació més important.

En aquest cas i en molts d’altres relacionats amb el país, la teoria de l’Agenda Setting demostra que els mitjans de comunicació de masses poden formar opinió pública. Teòrics com McCombs i Shaw afirmaven i demostraven que les notícies més destacades pels mitjans eren les que més opinió de la gent generaven el dia següent. El poder dels mitjans de comunicació es impressionant. Poden canviar la forma de pensar, de jutjar i poden convertir un fet dolent en un fet justificable fàcilment.

Alexis Crosas

Opinió Pública