La transició de Laporta a la política

La transició de Laporta a la política



Un dels temes que ha portat més controvèrsia en l’entorn de l’aficionat culé i, perquè no dir-ho, de la població catalana arreu del país és el possible pas del president del Futbol Club Barcelona a la política catalana. Fa sis anys l’advocat Joan Laporta va entrar a la presidència del club barceloní i a final de la present temporada es celebren les eleccions presidencials al club.

Laporta, tal i com marquen els estatuts del club, no pot seguir exercint el càrrec de president i, per tant, ha de donar el relleu a un altre. És per això que d’uns mesos ençà ha començat a posar mà a la política catalana i a fer aparicions en actes propagandístics de diferents partits polítics. Des del seu inici com a president Joan Laporta ja tenia fama de catalanista i independent, però ara ha vist en la política una via per seguir lligat a la primera línia mediàtica.

Com deia Maquiavelo, Laporta sap que havia de mantenir la tirada mediàtica que li ha proporcionat ser president d’un club tan important, i en aquest cas actuaria en funció de “príncep” davant la població catalana. Ell va aconseguir un càrrec molt important i que li ha proporcionat una fama proporcional a aquest càrrec. És per això que, tot i tenir força gent contrària a les seves maneres, Laporta ha aconseguit molts adeptes i l’únic que ha de fer és mantenir aquesta reputació de líder per atraure votants a les eleccions del govern català.

De fet durant els seus anys de mandat ha tingut una política força correcte i que representa valors que estan presents en la societat actual i el fet d’haver aconseguit molts èxits a nivell esportiu li ha donat una reputació que a la opinió pública no li passa per alt.

En un altre sentit, i de forma inconscient, aparèixer tants cops per la televisió li dóna encara més importància i són punts a favor per arribar lluny en la seva intenció política. Tots aquests punts fan que, sense haver declarat públicament que es passarà a la política, tingui ja una publicitat i propaganda extra des d’un bon principi i uns efectes persuasius sobre la població.

Abans de què comenci el programa electoral Laporta ja ha iniciat una candidatura i són bastants els partits polítics que se’l rifen per poder atraure la seva reputació i els seus afiliats. Un fet que mostra la seva introducció al món polític és la seva presència en alguns actes polítics d’ERC i això només són tècniques i marketing electoral i propagandístic que podem veure en la concepció de l’estratègia. I és que en cadascuna de les “sortides” que té el president Laporta s’intueix un cert grau de sensibilització i estratègia política de la qual, personalment, estic en contra perquè no és de rebut utilitzar una entitat esportiva per treure’n benefici personal en un terreny en el qual no s’hi hauria de barrejar la política.

Tornant a l’àmbit de la televisió que anteriorment comentàvem, Sartori comenta que “una imatge val més que mil paraules” i que la televisió no actua racionalment, sinó que és més emotiva i així són els discursos de Laporta. En molts casos intenta fer una crida emotiva per tal d’arribar als seus seguidors, però també és veritat que la televisió descontextualitza molts dels seus discursos i, en moltes ocasions, en selecciona els fragments que en ells els interessa.

Tot i no declarar rotundament el seu pas a la política, Joan Laporta ha encarregat diferents estratègies de caire quantitatiu, com podrien ser enquestes, per saber quin grau de participació i d’intenció de vots hi ha i quines possibilitats tindria d’obtenir escons al Parlament de Catalunya. Aquest fet, que el podem veure en els enllaços annexos, mostra la importància que tenen per els líders el fet de saber què pensa la gent i, per això, encarreguen investigacions administrades per a arribar a conclusions.

En conclusió, trobo molt correcte que Joan Laporta vulgui fer el pas d’una presidència a una altra, de la presidència del Barça a la del Parlament de Catalunya, i fins a cert punt ho trobo normal, però no estic d’acord amb les maneres amb les quals està utilitzant el Barça i el soci culé per entrar fort a la política. Des de fa uns mesos l’actitud del líder blaugrana ha canviat i hi ha actituds que s’han de moderar si estàs en un càrrec tan important.

Maquiavelo deia que “el príncep ha de saber adquirir la reputació i llavors mantenir-la”. Doncs penso que Laporta ha adquirit la reputació i la fama de líder, però que en certs moments les formes el perden i no està a l’altura del que el seu càrrec demana. Tot i això, els sondejos parlen per sí sols i, si més no, la presència de Laporta a la política canviaria la intenció de vot de forces sectors de la població catalana.

Enllaços lligats amb el tema:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Laporta/inicia/carrera/politica/precisar/afiliacion/elpepiespcat/20100302elpcat_5/Tes/


http://es.globedia.com/catalanes-votarian-laporta-encuesta-encargada

firmat: Jordi Urbano