La independència de Catalunya
Aquest passat diumenge 25 d'Abril, es va celebrar a Catalunya la votació per les consultes independentistes. 200 municipis catalans, van organitzar durant tota la jornada de diumenge activitats i actes per tal de cridar l'atenció del ciutadà i proposar-li un vot a favor o bé en contra de la independència de Catalunya.
La participació en molts municipis va ser bastant alta i els votants es van decantar clarament cap al sí. Aquesta votació no era del tot corrent, ja que per mostrar l'opinió del votant no feia falta ser major d'edat, és a dir, que a partir dels 16 anys ja es podia donar el vot al si o al no a la independència. Els líders d'aquest moviment, com per exemple els d'ERC, han qualificat de molt bona la participació que hi va haver diumenge i s'han mostrat més satisfets encara amb el resultat dels vots, on el sí a la independència de Catalunya va guanyar per més d'un 50%.
Amb aquestes dades es comprova que aquest esdeveniment polític ha mogut un gran nombre de persones i sobretot d'opinions. Es van realitzar un sondeig molt acurat per donar una sèrie de dades mostrades en percentatges, perquè la població que hagués anat a votar es pogués fer una petita idea dels resultats definitius obtinguts. Si que és cert que hi han hagut municipis catalans on la participació ha estat menor, però en general la població catalana s'ha implicat molt en aquesta votació tant conflicitiva.
Aquest tema sempre genera opinió i disucussió. Els mitjans van tractar el tema de les consultes independentistes al 100%. Molts líders d'opinió, van utilitzar la premsa per reunir a la població perquè anés a votar el diumenge i la veritat és que ho van aconseguir. Cal dir que aquesta votació no era del tot important ja que la seva trascendència mediàtica es va veure afectada per culpa que, el votar sí o no a la independència de Catalunya, no era legalitzada. És a dir, es podria pensar que els diferents actes que es van celebrar el diumenge eren un petit “aperitiu” per obtenir uns resultats que, en un futur, es podran utilitzar per realitzar una votació amb cara i ulls i que resulti ser 100% trascendent per la població catalana.
D'una altra banda, els líders d'opinió van qualificar la jornada com molt bona, ja que van aconseguir que la participació del poble superés els nombres que en un principi s'havien fixat. Això demostra que aquests líders són capaços de moure grans masses i que temes com aquests afecten seriament l'opinió pública del poble.
Segons la meva opinió, crec que es bo realitzar votacions d'aquest caire, ja que són temes que afecten sèriament a la població d'un país, d'un estat o bé d'un continent. D'altra banda, crec que el tema resulta ser morbós ja que darrera de tot aquesta “proposta”, per dir-ho d'alguna manera, hi ha milions de temes relacionats que ens afecten a tots.
Personalment, crec que aquest tema pot generar un clima d'opinió conflictiu, ja que entre votar sí a la independència de Catalunya i votar no hi ha un munt d'aspectes i elements que xoquen entre ells. Com he dit abans, aquest tema comporta una sèrie de conseqüències que molts cops es transformen en debats interminables on les opinions van i venen entre els dos bàndols. En temes de política i eleccions, considero que les opinions i els conflictes que es generen normalment són bastant importants. Normalment hi ha dos bàndols i a l'hora de realitzar alguna decisió es pot fer mitjançant la votació. És cert que es poden fer uns pronòstics de les votacions depenent de molts factors, però realitzar aquests tipus “d'enquestes” per demanar la opinió pública pot comportar, molts cops, més d'una sorpresa.
El votant es regeix pels seus ideals i l'únic que el pot fer canviar d'opinió és que algun líder d'opinió juntament amb la seva premsa i tota la seva propaganda, li impugnin una sèrie d'idees i sentiments que aquest votant vol escoltar i sentrir fins arribar a fer-lo realment, canviar d'opinió.
En conclusió, crec que aquest acte polític ha servit per demostrar que quasi el 100% del poble català vol la independència d'aquesta comunitat. Aquesta votació ha estat un primer avís per preparar al poble a votar per la pròxima consulta independentista on, de ben segur, ja serà molt més seriosa i tindrà un pes molt més important tant a nivell autonòmic com a nivell estatal.
Catalunya és una font molt bàsica per Espanya i aquests actes del bàndol independentista fan que els líders nacionals parin atenció i s'adonin que potser estan realitzant alguna cosa malament. Opino que la votació que es va relaitzar el passat diumenge demostra moltes coses i sobretot, mostra a la nació que Catalunya està descontenta amb l'Estat. No és una novetat, però és una realitat, per tant s'haurà d'esperar avima que succeix durant els pròxims mesos.
La opinió pública és la opinió del públic respecte al príncep, doncs en aquest cas el príncep és la independència de Catalunya i el poble a votat que sí. Per últim dir que amb aquestes votacions, s'ha demostrat com és el poble català i de quina manera pretén presionar a certs líders per aconseguir el seu objectiu. És un tema molt complicat, cert, però és un tema que es pot tractar amb delicadesa i dedicació i que si resulta que es fa així, és molt possible que canviin moltes coses d'ara en endevant.
Enllaços:
Apunts de classe, power points temes 2 i 3. (CHOMSKY, N. y RAMONET, I. (1995). Cómonosvendenla moto. Información, podery concentraciónde medios. Barcelona: Icaria)
MONZÓN, C. (1996), OpiniónPública, Comunicacióny Política. La FormaciónDel EspacioPúblico. Madrid: Tecnos.
Entradas
No Response to "La independència de Catalunya"
Publicar un comentario